pahir
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
pahir
- pair, digerir
- pair, suportar
- «La rèplica vostra per molt que·s disponga [...] yo no u puch pahir que no us hi responga.» (Bernat Fenollar, Lo procés de les olives, 1497)
Conjugació[modifica]
Conjugació antiga
| Formes no personals | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| infinitiu | pahir | |||||
| gerundi | pahint | |||||
| participi | pahit | |||||
| Formes personals simples | ||||||
| indicatiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
| present | paesc | paeixes | paeix | pahim | pahits | paeixen |
| pahiu | ||||||
| imperfet | pahia | pahies | pahia | pahíem | pahíets | pahien |
| pahíeu | ||||||
| passat simple | pahí | pahist | pahí | pahírem | pahist | pahiren |
| pahires | pahim | pahíreu | ||||
| futur | pahiré | pahiràs | pahirà | pahirem | pahireu | pahiran |
| condicional | pahiria | pahiries | pahiria | pahiríem | pahiríets | pahirien |
| pahiríeu | ||||||
| subjuntiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
| present | paesca | paesques | paesca | pahíam | pahíats | paesquen |
| pahim | pahíau | |||||
| pahiu | ||||||
| imperfet | pahís | pahisses | pahís | pahíssem | pahíssets | pahissen |
| pahira | pahires | pahira | pahírem | pahísseu | pahiren | |
| pahírets | ||||||
| pahíreu | ||||||
| imperatiu | – | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
| present | – | paeix | paesca | pahíam | pahits | paesquen |
| – | pahim | pahiu | ||||