Vés al contingut

digerir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /di.ʒəˈɾi/
Occidental:  nord-occidental /di.ʒeˈɾi/
valencià /di.d͡ʒeˈɾiɾ/, /di.d͡ʒeˈɾi/

Verb

[modifica]

digerir trans., pron. ‎(pronominal digerir-se)

  1. Descompondre i assimilar els aliments ingerits.
    El trastorn de rumiar, anomenat també mericisme, és la regurgitació repetida de menjar amb la nova masticació d'aliments ja parcialment digerits, que es dóna sense causa orgànica.[1]
  2. Acceptar una idea nova, una nova manera de fer.
    L'administració espanyola està plena de tècnics, que eren les elits del franquisme i que no han digerit mai que ara hi hagi un estat autonòmic.[2]

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: di·ge·rir (3)

Vegeu també

[modifica]
  1. Edelmira Domènech, Francesc Cuxart, Psicopatología Infantil II, 1998
  2. Ramon Tremosa, Aleix Sarri i Camargo, L'Europa que han fet fracassar: El centralisme d'Estat contra la Unió Europea, 2016

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /di.xeˈɾiɾ/, meridional /di.heˈɾiɾ/
Americà: alt /di.x(e)ˈɾiɾ/, baix /di.heˈɾiɾ/, austral /di.xeˈɾiɾ/

Verb

[modifica]

digerir ‎(present digiero, passat digerí, futur digeriré)

  1. digerir

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: di·ge·rir (3)