futur

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: FUTUR


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /fuˈtu/
Occidental: nord-occidental /fuˈtu/, valencià /fuˈtuɾ/
  • Rimes: -u(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí futūrus, segle XV, participi futur del verb esse ‎(«ser»).

Nom[modifica]

fu·tur m. ‎(plural futurs)

  1. Temps que ha de venir.
  2. Temps verbal diferent del present i del passat.
  3. En economia, producte amb vistes a llarg termini.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

fu·tur m. ‎(femení futura, plural masculí futurs, plural femení futures)

  1. Que ha de venir.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]