posterior

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pus.tə.ɾiˈor/
	balear /pos.tə.ɾiˈo/, /pus.tə.ɾiˈo/
Occidental:	/pos.te.ɾiˈoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí posteriōre(m), acusatiu de posterior, segle XV.

Adjectiu

posterior inv. ‎(plural posteriors)

1. Que succeeix més tard que una altra cosa.
2. Que és la part del darrere d'alguna cosa.
3. Que està darrere d'alguna cosa.

Traduccions

Que succeeix més tard

• Castellà: posterior ^(es)
• Italià: posteriore ^(it)

Que és la part del darrere

• Castellà: posterior ^(es)
• Hindi: पीछा ^(hi)
• Italià: posteriore ^(it)

Que està darrere

• Castellà: posterior ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pos·te·ri·or (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /pos.teˈɾjoɾ/, meridional /poh.teˈɾjoɾ/

Americà: alt /p(o)s.teˈɾjoɾ/, baix /poh.teˈɾjoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí posterior.

Adjectiu

posterior inv. ‎(plural posteriores)

1. posterior

Antònims

• anterior

Derivats

• posterioridad
• posteriormente

Miscel·lània

• Síl·labes: pos·te·rior (3)
• Anagrames: pitorreos, pretorios

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre posterior