progenitor
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /pɾu.ʒə.niˈto/, balear /pɾo.ʒə.niˈto/, /pɾu.ʒə.niˈto/
- Occidental: nord-occidental /pɾo.ʒe.niˈto/, valencià /pɾo.d͡ʒe.niˈtoɾ/
- Rimes: -o(ɾ)
- Etimologia: Del llatí progenitor, segle XIX.
Nom[modifica]
progenitor m. (plural progenitors, femení progenitora)
- Aquell de qui hom és fill.
- Qualsevol avantpassat directe.
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: pro·ge·ni·tor (4)
Vegeu també[modifica]
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /pɾo.xe.niˈtoɾ/, meridional /pɾo.he.niˈtoɾ/
- Americà: alt /pɾo.x(e).niˈtoɾ/, baix /pɾo.he.niˈtoɾ/, austral /pɾo.xe.niˈtoɾ/
- Rimes: -oɾ
- Etimologia: Del llatí progenitor.
Nom[modifica]
progenitor m. (plural progenitores, femení progenitora)
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre progenitor