puro

Potser volíeu: puró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈpu.ɾu/, balear /ˈpu.ɾo/, /ˈpu.ɾu/

Occidental: /ˈpu.ɾo/

• Etimologia: Del castellà puro.
• Anagrames: prou, urpo

Nom

pu·ro m. ‎(plural puros)

1. Cigar havà.

Derivats

• puret

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpu.ɾo/

Nom

pu·ro m. ‎(plural puros)

1. puro.

Compostos i expressions

• caer un puro: patir una bronca

Adjectiu

pu·ro m. ‎(femení pura, plural masculí puros, plural femení puras)

1. Pur.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpuː.roː/

Adjectiu

pūrō

1. datiu masculí singular de pūrus
2. datiu neutre singular de pūrus
3. ablatiu masculí singular de pūrus
4. ablatiu neutre singular de pūrus