puro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: puró


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈpu.ɾu/, balear /ˈpu.ɾo/, /ˈpu.ɾu/
Occidental: /ˈpu.ɾo/
  • Etimologia: Del castellà puro.

Nom[modifica]

puro m. ‎(plural puros)

  1. Cigar havà.

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pu·ro (2)
  • Anagrames: prou, urpo

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpu.ɾo/
  • Rimes: -uɾo
  • Etimologia:
Del llatí purus.
De cigarro puro.

Adjectiu[modifica]

puro m. ‎(femení pura, plural masculí puros, plural femení puras)

  1. pur

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

puro m. ‎(plural puros)

  1. puro
  2. (col·loquial) càstig
    Le metieron un puro por no presentarse.
    Li van picar la cresta per no presentar-se.

Descendents[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pu·ro (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre puro


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpuː.roː/

Adjectiu[modifica]

pūrō

  1. datiu masculí singular de pūrus
  2. datiu neutre singular de pūrus
  3. ablatiu masculí singular de pūrus
  4. ablatiu neutre singular de pūrus