purus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈpuː.rʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *peu-1-.

Adjectiu

pūrus m., pūra f., pūrum n. ‎(comparatiu pūrior, superlatiu purissimus)

1. pur

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	pūrus	pūra	pūrum		pūrī	pūrae	pūra
Vocatiu	pūre	pūra	pūrum		pūrī	pūrae	pūra
Acusatiu	pūrum	pūram	pūrum		pūrōs	pūrās	pūra
Genitiu	pūrī	pūrae	pūrī		pūrōrum	pūrārum	pūrōrum
Datiu	pūrō	pūrae	pūrō		pūrīs
Ablatiu	pūrō	pūrā	pūrō		pūrīs

Antònims

• impurus

Sinònims

• castus, putus, illimis, impromiscus

Derivats

• purgo
• purifico

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1959, p.827