purus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpuː.rʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu *peu-1-.

Adjectiu[modifica]

pūrus m., pūra f., pūrum n. ‎(comparatiu pūrior, superlatiu purissimus)

  1. pur

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu pūrus pūra pūrum pūrī pūrae pūra
Vocatiu pūre pūra pūrum pūrī pūrae pūra
Acusatiu pūrum pūram pūrum pūrōs pūrās pūra
Genitiu pūrī pūrae pūrī pūrōrum pūrārum pūrōrum
Datiu pūrō pūrae pūrō pūrīs
Ablatiu pūrō pūrā pūrō pūrīs


Antònims[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1959, p.827