prou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɾɔw/, (gironí) /ˈpɾow/
• Rimes: -ɔw
• Etimologia: Del llatí vulgar prōde ‎(«profitós»), de prōdest ‎(«és útil») interpretat prōde est, del verb prōsum ‎(«ser útil»), segle XII.

Adverbi

prou

1. En quantitat o de manera suficient, acceptable o mitjana, tant com cal o en cal, que no se separa gaire del terme mitjà; no poc; més aviat tal cosa.

   «Tot podia passar; que els privessin del dinar amb el pretext que el dia abans no havien rendit prou a la fàbrica.» (Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz, 1994)

2. certament

   «Prou sé que, pel que vaig de seguida a fer, em glorificaran estúpidament al llarg del temps.» (Salvador Espriu, Les roques i el mar, el blau, 1984)

Sinònims

• suficientment, a bastament, a bastança, bastant

Traduccions

Traduccions

• Anglès: enough ^(en)
• Castellà: suficientemente ^(es)
• Francès: assez ^(fr)
• Italià: abbastanza ^(it)
• Occità: pro ^(oc)

Adjectiu

prou inv. inv.

1. Suficient en quantitat.

   «Ja he fet prou feina, avui. Ara cal sortir a esbargir-me.» (Miquel Bauçà, Els somnis, 2002)

Notes

• Normalment s’usa anteposat. Pot anar seguit de la preposició de.
• En registre col·loquial central, nord-occidental i septentrional hi ha tendència a flexionar en nombre: prous.
• En registre col·loquial lleidatà es flexiona en gènere: prouta, proutes.

Interjecció

prou

1. Es diu imperativament per tal d'aturar algú de continuar de parlar o de fer quelcom.

   «Es posà a fer sonar la trompa furiosament. —Prou! Prou! —cridaren Billy i el cavall alhora.» (Marià Manent [trad.], El llibre de la jungla, 1923)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: stop ^(en), enough ^(en)
• Castellà: basta ^(es)
• Francès: assez ^(fr), ça suffit ^(fr), il suffit ^(fr), basta ^(fr)
• Italià: basta ^(it)
• Occità: pro ^(oc), basta ^(oc)

Verb

prou

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de provar.

Variants

• prov

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: puro, puró, urpo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí vulgar prōde ‎(«profitós»).

Nom

prou m. ‎(plural prous)

1. profit

Variants

• pro

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo