prou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɾɔw/
• Rimes: -ɔw
• Etimologia: Del llatí vulgar *prōde ‎(«profitós»), de la forma verbal prōdest ‎(«és útil»), interpretat com *prode est, del verb prōsum.

Adverbi

prou

1. En quantitat acceptable.

   Aquest nen és prou espavilat per anar tot sol a comprar.

Sinònims

• suficientment, a bastament, a bastança

Relacionats

• bastant (fals sinònim, quantitat no necessàriament suficient)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: enough ^(en)
• Castellà: suficientemente ^(es)

• Francès: assez ^(fr)
• Italià: abbastanza ^(it)

Interjecció

prou

1. Es diu imperativament per tal d'aturar algú de seguir parlant o fent quelcom.

   «PROU! Prou de fer que ens sentim malament per cuidar-nos i recuperar-nos. [...] No podem tirar endavant quan el cap ens està dient que frenem.» (Natàlia (@naataaliaa21_), enfilall, Twitter, nov. 2021)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: stop ^(en), enough ^(en)

• Castellà: basta ^(es)
• Francès: ça suffit ^(fr)

Verb

prou

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de provar

Variants

• prov

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: puro, puró, urpo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí vulgar prōde ‎(«profitós»).

Nom

prou m. ‎(plural prous)

1. profit

Variants

• pro

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo