prou
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Adverbi[modifica]
prou
- En quantitat o de manera suficient, acceptable o mitjana, tant com cal o en cal, que no se separa gaire del terme mitjà; no poc; més aviat tal cosa.
- «Tot podia passar; que els privessin del dinar amb el pretext que el dia abans no havien rendit prou a la fàbrica.» (Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz, 1994)
- certament
- «Prou sé que, pel que vaig de seguida a fer, em glorificaran estúpidament al llarg del temps.» (Salvador Espriu, Les roques i el mar, el blau, 1984)
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
Adjectiu[modifica]
prou inv. inv.
- Suficient en quantitat.
- «Ja he fet prou feina, avui. Ara cal sortir a esbargir-me.» (Miquel Bauçà, Els somnis, 2002)
Notes[modifica]
- Normalment s’usa anteposat. Pot anar seguit de la preposició de.
Interjecció[modifica]
prou
- Es diu imperativament per tal d'aturar algú de continuar de parlar o de fer quelcom.
- «Es posà a fer sonar la trompa furiosament. —Prou! Prou! —cridaren Billy i el cavall alhora.» (Marià Manent [trad.], El llibre de la jungla, 1923)
Traduccions[modifica]
Traduccions
Verb[modifica]
prou
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Català antic[modifica]
- Etimologia: Del llatí vulgar prōde («profitós»).
Nom[modifica]
prou m. (plural prous)
Variants[modifica]
Vegeu també[modifica]
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XII
- Adverbis en català
- Adjectius en català
- Adjectius invariables en català
- Interjeccions en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Mots en català d'1 síl·laba
- Derivats del llatí al català antic
- Substantius en català antic