pureta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɾɛ.tə/
	balear /puˈɾə.tə/, /puˈɾɛ.tə/
Occidental:	/puˈɾe.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: De pur i el sufix -eta, segle XX.

Nom

pureta m. f. ‎(plural puretes)

1. (despectiu) Fatxenda que presumeix d’allò que considera pur, culte o autèntic menyspreant la resta.

   «D'ençà que aquell pureta de senyor Zola va fer morir Nana d'aquella manera tan esgarrifosa —i de mal gust, diguin el que diguin—, va començar una ratxa que si et descuides... Sort que tu i jo sabem com va morir Nana, vull dir la de debò.» (Maria Mercè Marçal, La passió segons Renée Vivien, 1994)

   «—Jo no sé més coses, del Bolós. Ja t'he dit que era el meu amic de l'ànima però tenia molts racons que no eren meus. —Els de les dones. —I els de la política, perquè jo era un pureta, deia ell. —O un escapista. —Gràcies, Júlia. Ja en tinc prou amb mi per insultar-me.» (Jaume Cabré, L'ombra de l'eunuc, 1996)

Sinònims

• pedant, primmirat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: stickler ^(en)
• Castellà: pureta ^(es) m. f.
• Italià: pignolo ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·re·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeprtu)

Català antic

• Etimologia: Del llatí tardà pūrāta, participi de purare ‎(«purificar»). Cognat del francès antic puree ‎(«puré»).

Nom

pureta f. ‎(plural puretas o puretes)

1. brou de llegum

   «Profitosa cosa es pendre a vegades pureta, la qual se fa de brou de pèsol o de ciurons.» (Arnau de Vilanova, Berenguer Sarriera trad., Regiment de sanitat per al rei d’Aragó, segle XIV)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Caló català

• Pronúncia: /puˈɾɛ.tə/
• Etimologia: Del romaní phureder, forma comparativa de phuro.

Adjectiu

pureta

1. forma alternativa de puró ‎(«vell»)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Caló espanyol

• Etimologia: Del romaní phureder, forma comparativa de phuro.

Adjectiu

pureta

1. forma alternativa de puró ‎(«vell»)

Vegeu també

• Gamella, Juan F.; Adiego, Ignasi-Xavier; Fernández Ortega, Cayetano (2016). «A Caló Lexicon with data about its knowledge by a group of Spanish Gitanos or Calé», Interacciones entre el caló y el español.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /puˈɾe.ta/

Americà: alt /puˈɾe.t(a)/, baix /puˈɾe.ta/

• Rimes: -eta
• Etimologia: Adjectiu: del caló pureta.
• Etimologia: Nom: de puro i el sufix -eta.

Adjectiu

pureta inv. ‎(plural puretas)

1. (despectiu) vell

Nom

pureta m. f. ‎(plural puretas)

1. pureta

Sinònims

• pedante

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pureta