bell

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí bellus, segle XIII.

Adjectiu[modifica]

bell m. ‎(femení bella, plural masculí bells, plural femení belles)

  1. Relatiu a la bellesa.
  2. (en locucions adverbials, anteposat al nom) Lloc o moment precís.
    al bell mig, de bell antuvi, al bell cim

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /bɛl/
    àudio (EUA)

Nom[modifica]

bell ‎(plural bells)

  1. campana
  2. timbre
  3. cascavell