timbre
Potser volíeu: timbré
Català[modifica]
Nom[modifica]
timbre m. (plural timbres)
- (heràldica) Insígnia de noblesa sobre l’escut d'armes.
- Segell estampat en un document com a marca dels drets a pagar.
- Aparell sonor per percussió que serveix d’avís.
- Qualitat del so que depèn de les notes harmòniques.
Traduccions[modifica]
Aparell avisador
Verb[modifica]
timbre
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de timbrar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb timbrar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb timbrar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb timbrar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: tim·bre (2)
- Heterograma de 6 lletres (beimrt)
Vegeu també[modifica]
Categories:
- Derivats del francès al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius masculins en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes