Vés al contingut

bonic

De Viccionari
Potser volíeu: BONIC

Català

[modifica]
Oriental:  central /buˈnik/
balear /boˈnik/, /buˈnik/
Occidental:  /boˈnik/
  • Rimes: -ik
  • Etimologia: Incerta, usat en noms de persona ibers i gals, potser del llatí bonus ‎(«bo») amb sufixos cetollatins, segle XVI. Cognat de l’aragonès bonico i del castellà bonico.

Adjectiu

[modifica]

bonic m. ‎(femení bonica, plural masculí bonics, plural femení boniques)

  1. De bon veure per les seves qualitats.

Antònims

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bo·nic (2)

Vegeu també

[modifica]