bonic

Català

• Pronúncia: or. /buˈnik/, occ. i mall. /boˈnik/
• Etimologia: Incerta. Podria venir d'un mot íber o gal o , potser, del llatí bonus(«bo») amb sufixos cetollatins.
• Rimes: les acabades en -ic

Adjectiu

bo·nic m. (femení bonica, plural masculí bonics, plural femení boniques)

1. De bon veure per les seves qualitats.

Antònims

• lleig

Sinònims

• agradable, esplèndid.
• bell, maco.
• bell, preciós.

Traduccions

    Traduccions: bonic

Anglès: beautiful (en) Castellà: bonito (es)

Francès: beau (fr) Italià: bello (it)