bonic

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /buˈnik/, balear /buˈnic/, /buˈnik/

Occidental: nord-occidental /boˈnik/, valencià /boˈnik/, /buˈnik/

• Rimes: -ik
• Etimologia: Incerta. Podria venir d'un mot iber o gal o , potser, del llatí bonus ‎(«bo») amb sufixos cetollatins, segle XVI.

Adjectiu

bo·nic m. ‎(femení bonica, plural masculí bonics, plural femení boniques)

1. De bon veure per les seves qualitats.

Antònims

• lleig

Sinònims

• agradable, esplèndid
• bell, maco, preciós

Traduccions

Traduccions: bonic

• Anglès: beautiful ^(en)
• Castellà: bonito ^(es)
• Francès: beau ^(fr)

• Italià: bello ^(it)
• Occità: polit ^(oc)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot