bonic

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: BONIC


Català
[modifica]

Oriental: /buˈnik/
Occidental: nord-occidental /boˈnik/, valencià /boˈnik/, /buˈnik/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Incerta, usat en noms de persona ibers i gals, potser del llatí bonus ‎(«bo») amb sufixos cetollatins, segle XVI. Cognat de l’aragonès bonico i del castellà bonico.

Adjectiu[modifica]

bonic m. ‎(femení bonica, plural masculí bonics, plural femení boniques)

  1. De bon veure per les seves qualitats.

Antònims[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bo·nic (2)

Vegeu també[modifica]