Vés al contingut

bonus

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈbɔ.nʊs/
  • Etimologia: Del llatí arcaic duenos i duonus, derivades del protoidoeuropeu dew- ‎(«mostrar favor envers algú o quelcom»).


Adjectiu

[modifica]

bonus m., bona f., bonum n. ‎(comparatiu melior, superlatiu optimus)

  1. bo, honest, correcte
  2. plaent
  3. útil, vàlid
  4. saludable

Declinació

[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu bonus bona bonum bonī bonae bona
Vocatiu bone bona bonum bonī bonae bona
Acusatiu bonum bonam bonum bonōs bonās bona
Genitiu bonī bonae bonī bonōrum bonārum bonōrum
Datiu bonō bonae bonō bonīs
Ablatiu bonō bonā bonō bonīs

Antònims

[modifica]