bonus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɔ.nʊs/
• Etimologia: Del llatí arcaic duenos i duonus, derivades del protoidoeuropeu dew- ‎(«mostrar favor envers algú o quelcom»).

Adjectiu

bonus m., bona f., bonum n. ‎(comparatiu melior, superlatiu optimus)

1. bo, honest, correcte
2. plaent
3. útil, vàlid
4. saludable

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	bonus	bona	bonum		bonī	bonae	bona
Vocatiu	bone	bona	bonum		bonī	bonae	bona
Acusatiu	bonum	bonam	bonum		bonōs	bonās	bona
Genitiu	bonī	bonae	bonī		bonōrum	bonārum	bonōrum
Datiu	bonō	bonae	bonō		bonīs
Ablatiu	bonō	bonā	bonō		bonīs

Antònims

• malus