polit

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Polit, Pòlit


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /puˈɫit/
Occidental: nord-occidental /poˈɫit/, valencià /poˈɫit/, /puˈɫit/
  • Rimes: -it
  • Etimologia: De polir, segle XIV.

Adjectiu[modifica]

po·lit m. ‎(femení polida, plural masculí polits, plural femení polides)

  1. Persona que llueix el seu millor aspecte: net, ben vestit, ben pentinat.
  2. Objecte que ha estat sotmès a un procés de poliment.
  3. (balear) bonic

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

Adjectiu[modifica]

polit m. ‎(femení polida, plural masculí polits o polidi [aranès], plural femení polidas o polides [aranès])

  1. bonic