polit

De Viccionari
Potser volíeu: Polit, Pòlit


Català
[modifica]

Oriental:  /puˈɫit/
Occidental:  nord-occidental /poˈɫit/
valencià /poˈɫit/, /puˈɫit/
  • Rimes: -it
  • Etimologia: De polir, segle XIV.

Adjectiu[modifica]

polit m. ‎(femení polida, plural masculí polits, plural femení polides)

  1. Que llueix el seu millor aspecte: net, ben vestit, ben endreçat.
  2. Bell, bonic.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

polit m. ‎(plural polits)

  1. (valencià) gall dindi

Verb[modifica]

polit

  1. participi masculí singular del verb polir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: po·lit (2)
  • Anagrama: pilot

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /puˈlit/
  • Àudio: Bearn

Adjectiu[modifica]

polit m. ‎(femení polida, plural masculí polits o polidi [aranès], plural femení polidas o polides [aranès])

  1. bonic
    «Tot eth mon ditz qu’era mainada, Marieta de Castèth, ei polida com un sòu.» (Jusèp Condò, Sang nòble e sang deth pòble)
    Tothom diu que la nena Marieta de Castèth és bonica com un sou.