polit

Potser volíeu: Polit, Pòlit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /puˈɫit/

Occidental: nord-occidental /poˈɫit/, valencià /poˈɫit/, /puˈɫit/

• Rimes: -it
• Etimologia: De polir, segle XIV.

Adjectiu

polit m. ‎(femení polida, plural masculí polits, plural femení polides)

1. Persona que llueix el seu millor aspecte: net, ben vestit, ben pentinat.
2. Objecte que ha estat sotmès a un procés de poliment.
3. (balear) bonic

Sinònims

• pulcre, net
• depurat, brunyit

Antònims

• brut, deixat, llantiós

Traduccions

Persona que llueix el seu millor aspecte

• Alemany: nett ^(de)
• Anglès: polished ^(en)

• Castellà: majo ^(es), arreglado ^(es)
• Maltès: pulit ^(mt)

Objecte que ha estat sotmès a un procés de poliment

• Anglès: polished ^(en)
• Castellà: pulido ^(es)

• Francès: poli ^(fr)

Nom

polit m. ‎(plural polits)

1. (valencià) titot

Verb

polit

1. participi masculí singular del verb polir

Miscel·lània

• Síl·labes: po·lit (2)
• Anagrama: pilot

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /puˈlit/

Àudio: Bearn

(fitxer)

Adjectiu

polit m. ‎(femení polida, plural masculí polits o polidi [aranès], plural femení polidas o polides [aranès])

1. bonic

   Tot eth mon ditz qu’era mainada, Marieta de Castèth, ei polida com un sòu. (Jusèp Condò, Sang nòble e sang deth pòble)

   Tothom diu que la nena Marieta de Castèth és bonica com un sou.