polit

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Polit, Pòlit


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /puˈɫit/
Occidental: nord-occidental /poˈɫit/, valencià /poˈɫit/, /puˈɫit/

Adjectiu[modifica]

po·lit m. ‎(femení polida, plural masculí polits, plural femení polides)

  1. Persona que llueix el seu millor aspecte: net, ben vestit, ben pentinat.
  2. Objecte que ha estat sotmès a un procés de poliment.
  3. (balear) bonic

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

po·lit m. ‎(plural polits)

  1. (valencià) titot

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

  • Àudio: Bearn
(fitxer)

Adjectiu[modifica]

polit m. ‎(femení polida, plural masculí polits o polidi [aranès], plural femení polidas o polides [aranès])

  1. bonic
    Tot eth mon ditz qu’era mainada, Marieta de Castèth, ei polida com un sòu. (Jusèp Condò, Sang nòble e sang deth pòble)
    Tothom diu que la nena Marieta de Castèth és bonica com un sou.