Vés al contingut

polir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /puˈɫi/
balear /poˈɫi/, /puˈɫi/
Occidental:  nord-occidental /poˈɫi/
valencià /poˈɫiɾ/, /poˈɫi/

Verb

[modifica]

polir trans., pron. ‎(pronominal polir-se)

  1. Fregar amb un drap fins a aconseguir brillantor.
  2. Donar a quelcom un aspecte net i endreçat.
  3. Passar una llima i rebaixar un material fins que quedi llis.
  4. Guarnir amb coses belles.
  5. (argot) robar, malgastar.
    Em van polir la cartera quan anava pel carrer.
    Ja t'has polit els dos bitllets que t'havia donat?

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: poleixo, poleix, polim

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /pɔˈliʁ/
  • Etimologia: Del llatí polire.

Verb

[modifica]

polir

  1. Allisar (posar llisa alguna cosa).
    Polir du bois d’ébène.
    Polir fusta de banús.
  2. cultivar-se, millorar com a persona.
    L’étude des belles-lettres polit les esprits.
    L'estudi de la poesia millora els esperits.

Vegeu també

[modifica]