polir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɫi/
	balear /poˈɫi/, /puˈɫi/
Occidental:	nord-occidental /poˈɫi/
	valencià /poˈɫiɾ/, /poˈɫi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: polí
• Etimologia: Del llatí polīre, segle XIV.

Verb

polir trans., pron. ‎(pronominal polir-se)

1. Fregar amb un drap fins a aconseguir brillantor.
2. Donar a quelcom un aspecte net i endreçat.
3. Passar una llima i rebaixar un material fins que quedi llis.
4. Guarnir amb coses belles.
5. (argot) robar, malgastar.

   Em van polir la cartera quan anava pel carrer.

   Ja t'has polit els dos bitllets que t'havia donat?

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	polir			haver polit
gerundi	polint			havent polit
participi	polit, polida, polits, polides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	poleixo	poleixes	poleix	polim	poliu	poleixen
	polesc						bal
	poleixi						sept
	polisc	polixes	polix			polixen	occ
	polixo						n-occ
imperfet	polia	polies	polia	políem	políeu	polien
passat simple	polí	polires	polí	polírem	políreu	poliren
futur	poliré	poliràs	polirà	polirem	polireu	poliran
condicional	poliria	poliries	poliria	poliríem	poliríeu	polirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	poleixi	poleixis	poleixi	polim	poliu	poleixin
	polisca	polisques	polisca			polisquen	occ
	polesqui	polesquis	polesqui	poliguem	poligueu	polesquin	bal
imperfet	polís	polissis	polís	políssim	políssiu	polissin
		polisses		políssem	polísseu	polissen
	polira	polires	polira	polírem	políreu	poliren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	poleix	poleixi	polim	poliu	poleixin
	–		polesqui	poliguem		polesquin	bal
	–	polix	polisca			polisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	poleix						bal, alg
imperfet	poliva	polives	poliva	polívem	políveu	poliven	n-occ, alg
	poligueva	poligueves	poligueva	poliguévem	poliguéveu	poligueven	n-occ
passat simple	poligué	poligueres	poligué	poliguérem	poliguéreu	poligueren	bal
condicional	poliriva	polirives	poliriva	polirívem	poliríveu	poliriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	polixa	polixes	polixa	polisquem	polisqueu	polixen	n-occ
		polixos	polixo				n-occ
	polesca	polesques	polesca			polesquen	bal
imperfet	poligués	poliguesses	poligués	poliguéssem	poliguésseu	poliguessen
	polissi		polissi				sept, alg
	poliguera	poligueres	poliguera	poliguérem	poliguéreu	poligueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... polit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... polir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... polit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... polit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... polit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... polit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... polir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... polit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... polit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... polit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: poleixo, poleix, polim

Sinònims

• abrillantar
• corregir, esmenar, millorar, rectificar, reformar, retocar
• llimar
• guarnir
• pispar, volar

Antònims

• despolir, desendreçar, embrutir

Traduccions

Fregar amb un drap fins a aconseguir brillantor

• Anglès: polish ^(en)
• Castellà: enlustrar ^(es)
• Esperanto: poluri ^(eo)
• Francès: polir ^(fr)
• Italià: lucidare ^(it), pulire ^(it)

Donar a quelcom un aspecte net i endreçat

• Anglès: polish ^(en)
• Castellà: pulir ^(es)
• Francès: astiquer ^(fr)
• Italià: lustrare ^(it)

Passar una llima i rebaixar un material fins que quedi llis

• Anglès: polish ^(en)
• Castellà: pulir ^(es)
• Francès: astiquer ^(fr)
• Italià: lustrare ^(it)

Guarnir amb coses belles

• Anglès: deck ^(en)
• Castellà: engalanar ^(es)
• Francès: orner ^(fr)
• Italià: adornare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: po·lir (2)
• Anagrames: pílor, plori, plorí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /pɔˈliʁ/
• Etimologia: Del llatí polire.

Verb

polir

1. Allisar (posar llisa alguna cosa).

   Polir du bois d’ébène.

   Polir fusta de banús.

2. cultivar-se, millorar com a persona.

   L’étude des belles-lettres polit les esprits.

   L'estudi de la poesia millora els esperits.

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.