polir

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /puˈɫi/
Occidental: nord-occidental /poˈɫi/, valencià /poˈɫiɾ/

Verb[modifica]

po·lir trans., pron. ‎(pronominal polir-se)

  1. Fregar amb un drap fins a aconseguir brillantor.
  2. Donar a quelcom un aspecte net i endreçat.
  3. Passar una llima i rebaixar un material fins que quedi llis.
  4. Guarnir amb coses belles.
  5. (argot) robar, malgastar.
    Ex.: "Em van polir la cartera quan anava pel carrer." "Ja t'has polit els dos bitllets que t'havia donat?"

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /poˈliɡ/
  • Etimologia: Del llatí polire

Verb[modifica]

polir

  1. Allisar (posar llisa alguna cosa).
    Ex.:Polir du bois d’ébène (traducció:«polir fusta de banús»)
  2. cultivar-se, millorar com a persona.
    Ex.:L’étude des belles-lettres polit les esprits (traducció:«L'estudi de la poesia millora els esperits»)

Vegeu també[modifica]