poligueren

Català

Verb

poligueren

1. (col·loquial balear) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de polir
2. (col·loquial valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir

Variants

• [1] poliren
• [2] poliguessen, polissin, polissen, poliren

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·gue·ren (4)
• Anagrama: ploguerien