poligueren
Català
[modifica]Verb
[modifica]poligueren
- (col·loquial balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de polir.
- (col·loquial valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir.
Variants
[modifica]- [1] poliren
- [2] poliguessen, polissin, polissen, poliren
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: po·li·gue·ren (4)
- Anagrama: ploguerien