llimar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʎiˈma/
Occidental:	nord-occidental /ʎiˈma/
	valencià /ʎiˈmaɾ/, /ʎiˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí limare, segle XIV.

Verb

llimar trans.

1. Treballar amb la llima.
2. Polir o retocar alguna obra.
3. (billar) Fer anar el tac endavant i enrere en la direcció escollida abans d'arribar a colpejar la bola, com a moviment de preparació d'un cop.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	llimar			haver llimat
gerundi	llimant			havent llimat
participi	llimat, llimada, llimats, llimades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llimo	llimes	llima	llimem	llimeu	llimen
	llime						val
	llimi						sept
	llim				llimau		bal, alg
				llimam			bal
imperfet	llimava	llimaves	llimava	llimàvem	llimàveu	llimaven
passat simple	llimí	llimares	llimà	llimàrem	llimàreu	llimaren
futur	llimaré	llimaràs	llimarà	llimarem	llimareu	llimaran
condicional	llimaria	llimaries	llimaria	llimaríem	llimaríeu	llimarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llimi	llimis	llimi	llimem	llimeu	llimin
	llime	llimes	llime			llimen	occ, bal
imperfet	llimés	llimessis	llimés	lliméssim	lliméssiu	llimessin
		llimesses		lliméssem	llimésseu	llimessen
	llimàs	llimassis	llimàs	llimàssim	llimàssiu	llimassin	bal
		llimasses		llimàssem	llimàsseu	llimassen	val, bal (1)
	llimara	llimares	llimara	llimàrem	llimàreu	llimaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	llima	llimi	llimem	llimeu	llimin
	–				llimau		bal, alg
	–		llime			llimen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				llimàvom	llimavo		centr, n-occ
	llimavi						sept
	llimaia	llimaies	llimaia	llimàiem	llimàieu	llimaien	n-occ
condicional	llimariva	llimarives	llimariva	llimarívem	llimaríveu	llimariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llimo	llimos	llimo	llimeguem	llimegueu		n-occ
imperfet	llimessi		llimessi				sept, alg
	llimessa						centr, n-occ
	llimeguessa	llimeguesses	llimegués	llimeguéssom	llimeguéssou	llimeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... llimat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... llimar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... llimat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... llimat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... llimat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... llimat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... llimar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... llimat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... llimat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... llimat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: llimo, llima, llimem

Traduccions

Treballar amb la llima

• Alemany: feilen ^(de)
• Castellà: limar ^(es)
• Francès: limer ^(fr)
• Italià: limare ^(it)
• Llatí: limare ^(la)

Polir

• Castellà: limar ^(es)
• Francès: limer ^(fr)
• Italià: limare ^(it)
• Llatí: elimare ^(la)

Billar: fer anar el tac com a preparació d'un cop

• Castellà: limar ^(es)
• Francès: limer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: lli·mar (2)
• Anagrama: mirall

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• llimar. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot