poligueres
Català
[modifica]Verb
[modifica]poligueres
- (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de polir.
- (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir.
Variants
[modifica]- [1] polires
- [2] poliguesses, polissis, polisses, polires
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: po·li·gue·res (4)