polim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɫim/
	balear /poˈɫim/, /puˈɫim/
Occidental:	/poˈɫim/

• Rimes: -im

Verb

polim

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de polir.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb polir.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb polir.

Variants

• [2] poliguem, polisquem
• [3] poliguem

Miscel·lània

• Síl·labes: po·lim (2)
• Anagrames: ompli, omplí, plomi, plomí