poliguérem

Català

Verb

poliguérem

1. (col·loquial balear) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de polir
2. (col·loquial valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir

Variants

• [1] polírem
• [2] poliguéssem, políssim, políssem, polírem

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·gué·rem (4)