polires
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /puˈɫi.rəs/ balear /poˈɫi.rəs/, /puˈɫi.rəs/ Occidental: /poˈɫi.res/
Verb
[modifica]polires
- (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de polir.
- (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir.
Variants
[modifica]- [1] poligueres
- [2] poliguesses, poligueres, polissis, polisses
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: po·li·res (3)
- Heterograma de 7 lletres (eiloprs)
- Anagrama: polir-se