Vés al contingut

polires

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /puˈɫi.rəs/
balear /poˈɫi.rəs/, /puˈɫi.rəs/
Occidental:  /poˈɫi.res/

Verb[modifica]

polires

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de polir
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: po·li·res (3)
  • Heterograma de 7 lletres (eiloprs)
  • Anagrama: polir-se