Vés al contingut

polires

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /puˈɫi.rəs/
balear /poˈɫi.rəs/, /puˈɫi.rəs/
Occidental:  /poˈɫi.res/

Verb

[modifica]

polires

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de polir.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: po·li·res (3)
  • Heterograma de 7 lletres (eiloprs)
  • Anagrama: polir-se