poliven

Català

Verb

poliven

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de polir.

Variants

• poligueven, polien

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·ven (3)
• Heterograma de 7 lletres (eilnopv)
• Anagrama: plovien