brut
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: BRUT
Català[modifica]
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí vulgar *brūttus («irracional, mancat de netedat»), del clàssic brutus, segle XIV.
Adjectiu[modifica]
brut m. (femení bruta, plural masculí bruts, plural femení brutes)
- Que té brutícia, pols o taques, poc net o polit.
- Obscè en l'expressió o el parlar.
- (economia) Sou abans de descomptar els impostos.
- Poc fi en l'execució d'una tasca.
- Estat natural
- minerals bruts, cava brut
- Sense estar prou treballat, model.
- (argot casteller) D’un castell, amb folre.
Compostos i expressions[modifica]
- pes brut: pes que fa ensems amb la tara.
- joc brut: joc en què algun o diversos jugadors incompleixen les normes o fan trampes.
- negoci brut: negoci poc honest.
Derivats[modifica]
Compostos i expressions[modifica]
Sinònims[modifica]
Antònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Que té brutícia
|
|
Obscè
Falsos amics[modifica]
- Castellà: bruto («bèstia»)
Adverbi[modifica]
brut
- Amb brutícia.
Traduccions[modifica]
Nom[modifica]
brut m. (plural bruts)
- (penedesenc) Fons marí de pedres i algues.
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: brut
Occità[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈbɾyt/
|
(fitxer) |
Adjectiu[modifica]
brut m. (femení bruta, plural masculí bruts, plural femení brutas o brutes [aranès])