pols

Català

• Pronúncia: /ˈpoɫs/
• Etimologia: Del llatí amb diferent etimologia segons el significat:

Nom masculí singular: de pulsus («batec, impuls»).

Nom masculí plural: del grec πόλος (polos, «eix, pal marcador de fita»)

Nom femení: de pulvis («material esmicolat tan fi que resulta fàcilment volàtil»)

Nom

pols f. (plural invariable)

1. Sorra molt fina, substància en gra.
2. brutícia

Derivats

• empolsegar,polsejar,polsós

Traduccions

    Sorra molt fina

Castellà: polvo (es)

Eslovè: prah (sl) Francès: poudre (fr)

    Brutícia

Anglès: dust (en) Castellà: polvo (es)

Eslovè: prah (sl)

Nom

pols m. (plural polsos)

1. Impuls amb què el cor envia la sang per tot l'organisme.Ritme cardíac.
2. Joc o concurs de força on els dos participants intenten vèncer la resistència de l'altre empenyent amb el seu braç el del contrari, subjecte pel puny.

Sinònims

• fermesa, seguretat
• pulsació
• templa

Traduccions

    Impuls del cor

Castellà: pulso (es) Eslovè: utrip (sl), bitje (sl), pulz (sl)

Italià: polso (it) m.

    Joc amb el braç

Castellà: pulso (es)

Nom

pols m. pl.

1. forma plural de pol

Compostos i expressions

• Fet pols = Molt cansat, trencat
• Trobar el pols de la qüestió = trobar el punt important