pols

Català

• Pronúncia: /ˈpoɫs/
• Etimologia: Del llatí amb diferent etimologia segons el significat:

Nom masculí singular: de pulsus ‎(«batec, impuls»).

Nom masculí plural: del grec πόλος ‎(polos, «eix, pal marcador de fita»)

Nom femení: de pulvis ‎(«material esmicolat tan fi que resulta fàcilment volàtil»)

Nom

pols f. ‎(plural invariable)

1. Partícules fines i seques alçades pel vent, normalment de terra i altres materials diminuts.
2. Pólvores, substància esmicolada.

Derivats

• empolsegar, polsejar, polsós

Compostos i expressions

• Fet pols = Molt cansat, trencat

Traduccions

Partícules fines i seques

• Anglès: dust ^(en)
• Castellà: polvo ^(es)

• Eslovè: prah ^(sl)
• Francès: poussière ^(fr)

Pólvores

• Anglès: powder ^(en)
• Castellà: polvo ^(es)
• Eslovè: prah ^(sl)

• Francès: poudre ^(fr)
• Llatí: pulvis ^(la)

Nom

pols m. ‎(plural polsos)

1. Impuls amb què el cor envia la sang per tot l'organisme.Ritme cardíac.
2. Joc o concurs de força on els dos participants intenten vèncer la resistència de l'altre empenyent amb el seu braç el del contrari, subjecte pel puny.

Compostos i expressions

• Trobar el pols de la qüestió = trobar el punt important

Sinònims

• fermesa, seguretat
• pulsació
• templa

Traduccions

Impuls del cor

• Alemany: Puls ^(de)
• Anglès: pulse ^(en)
• Castellà: pulso ^(es)
• Eslovè: utrip ^(sl), bitje ^(sl), pulz ^(sl)

• Francès: pouls ^(fr)
• Italià: polso ^(it) m.
• Llatí: pulsus ^(la) m.

Joc amb el braç

• Castellà: pulso ^(es)

Nom

pols m. pl.

1. forma plural de pol

Occità

• Pronúncia: /puls/

Nom

pols m. pl.

1. forma plural de pol