pols

Català

• Pronúncia: /ˈpoɫs/
• Etimologia: Del llatí amb diferent etimologia segons el significat:

Nom masculí singular: de pulsus ‎(«batec, impuls»).

Nom masculí plural: del grec πόλος ‎(polos, «eix, pal marcador de fita»)

Nom femení: de pulvis ‎(«material esmicolat tan fi que resulta fàcilment volàtil»)

Nom

pols f. ‎(plural invariable)

1. Partícules fines i seques alçades pel vent, normalment de terra i altres materials diminuts.
2. Pólvores, substància esmicolada.

Derivats

• empolsegar, polsejar, polsós

Compostos i expressions

• Fet pols = Molt cansat, trencat

Traduccions

    Partícules fines i seques

Anglès: dust (en) Castellà: polvo (es)

Eslovè: prah (sl) Francès: poussière (fr)

    Pólvores

Anglès: powder (en) Castellà: polvo (es) Eslovè: prah (sl)

Francès: poudre (fr) Llatí: pulvis (la)

Nom

pols m. ‎(plural polsos)

1. Impuls amb què el cor envia la sang per tot l'organisme.Ritme cardíac.
2. Joc o concurs de força on els dos participants intenten vèncer la resistència de l'altre empenyent amb el seu braç el del contrari, subjecte pel puny.

Compostos i expressions

• Trobar el pols de la qüestió = trobar el punt important

Sinònims

• fermesa, seguretat
• pulsació
• templa

Traduccions

    Impuls del cor

Alemany: Puls (de) Anglès: pulse (en) Castellà: pulso (es) Eslovè: utrip (sl), bitje (sl), pulz (sl)

Francès: pouls (fr) Italià: polso (it) m. Llatí: pulsus (la) m.

    Joc amb el braç

Castellà: pulso (es)

Nom

pols m. pl.

1. forma plural de pol