folre

De Viccionari


Català
[modifica]

Folre d’un llibre
Una torre de set amb folre
  • Pronúncia(i): oriental /ˈfɔɫ.rə/, occidental /ˈfoɫ.re/
  • Etimologia: Del català antic foure ‎(«beina»), d’origen germànic, segle XIII.

Nom[modifica]

folre m. ‎(plural folres)

  1. Recobriment d’un objecte per a protegir-lo.
  2. (argot casteller) Segon nivell de la pinya, que reforça el pis de segons i ajuda el pis de terços.
  3. (antic) beina

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fol·re (2)

Vegeu també[modifica]