pinya
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: Pinya
Català[modifica]


|
(fitxer) |
Nom[modifica]
pinya f. (plural pinyes)
- Estròbil de les coníferes, especialment el dels pins pinyoners.
- pinya americana (de l’ananàs)
- Part de diverses plantes que recorden un estròbil.
- Cop fet amb el puny tancat.
- No vaig tenir temps d'obrir la boca que ja em va fotre quatre pinyes.
- Cop rebut, en especial quan produeix dolor o algun desperfecte.
- Avui he tingut pinya amb el cotxe.
- Reunió molt densa de persones o de coses, en especial quan estan agafades d'alguna manera.
- (argot casteller) Grup de persones que formen la part més baixa del castell.
- Nus fet a l'extrem d'una corda i que té com a objectiu fer la corda més gruixuda per aquell extrem o bé evitar que es desfili.
- templàs
Sinònims[modifica]
Derivats[modifica]
Compostos i expressions[modifica]
- pinya americana, pinya tropical: fruit de l’ananàs.
- pinya colada: Còctel molt dolç, que té com a principals ingredients la pinya (ananàs) i el coco.
- pinya de cardar borda: Cardo o cardot.
- pinya pinyonera: Estròbil que té pinyons mengívols.
- pinya de rosa: Nus fet a l'extrem d'una corda o cordill, normalment amb objectius ornamentals, que té forma esfèrica.
- agafar una/la pinya: emborratxar-se.
- fer pinya: ajuntar-se per fer força (com en la pinya d'un castell)
- peu de pinya: aquell corb i contrafet, així com la persona que el té.
Traduccions[modifica]
Estròbil
|
|
Ananàs
|
|
Peu de pinya
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: pi·nya (2)
- Anagrama: apiny
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.