borda

Català

• Pronúncia: oriental /ˈbor.də/, occidental /ˈboɾ.ða/
• Etimologia:

[1] Preromà incert, segle X, cognat de l’occità borda.

[2] Forma femenina de bord, del castellà bordo, del francès bord ‎(«vora»).

• Anagrama: abord

Nom

bor·da f. ‎(plural bordes)

1. (Pirineus) Construcció per guardar-hi el bestiar.
2. (Pirineus) Casa rural separada de la masia per guardar-hi les eines de conreu i els productes del camp.
3. (Andorra) Restaurant típic.

Nom

bor·da f. ‎(plural bordes)

1. (nàutica) Vora superior del costat d’una embarcació.

Derivats

• desbordar, abordar

Traduccions

Vora d’una embarcació

• Anglès: gunwale ^(en)
• Castellà: borda ^(es) f.

• Francès: bastingage ^(fr) m.

Adjectiu

bor·da f. ‎(plural bordes)

1. forma femenina de bord

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC