borda

Potser volíeu: bordà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈbor.də/, occidental /ˈboɾ.ða/
• Etimologia:

[1] Preromà incert, segle X, cognat de l’occità borda.

[2] Forma femenina de bord, del castellà bordo, del francès bord ‎(«vora»).

• Anagrama: abord

Nom

bor·da f. ‎(plural bordes)

1. (Pirineus) Construcció per guardar-hi el bestiar.
2. (Pirineus) Casa rural separada de la masia per guardar-hi les eines de conreu i els productes del camp.
3. (Andorra) Restaurant típic.

Nom

bor·da f. ‎(plural bordes)

1. (nàutica) Vora superior del costat d’una embarcació.

Derivats

• desbordar, abordar

Traduccions

Vora d’una embarcació

• Anglès: gunwale ^(en)
• Castellà: borda ^(es) f.

• Francès: bastingage ^(fr) m.

Adjectiu

bor·da f. ‎(plural bordes)

1. forma femenina de bord

Verb

bor·da

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bordar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bordar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC