picada

Català

• Pronúncia: oriental /piˈka.ðə/, occidental /piˈka.ða/
• Rimes: -ada
• Etimologia: Derivat del verb picar.

Nom

pi·ca·da f. ‎(plural picades)

1. Acció i efecte de picar.
2. Ferida produïda amb algun instrument de punxa, o per insectes o ocells amb el fibló o amb el bec.
3. Composició d'algunes coses aixafades al morter que es fa per amanir les viandes.
4. (tennis de taula) atac

Traduccions

Acció i efecte de picar

• Castellà: picadura ^(es)
• Francès: piqûre ^(fr)
• Italià: il trappuntare ^(it)

• Llatí: punctio ^(la)
• Llengua de signes catalana: PICAR ^(csc)

Ferida

• Anglès: bite ^(en), sting ^(en), peck ^(en)
• Castellà: picada ^(es), picadura ^(es), picazo ^(es)
• Francès: piqûre ^(fr)

• Italià: puntura ^(it), trafittura ^(it)
• Llatí: punctio ^(la), punctus ^(la), punctura ^(la)
• Llengua de signes catalana: PICAR ^(csc)

Composició d'algunes coses aixafades al morter

• Anglès: mincemeat ^(en)
• Castellà: picadillo ^(es), picado ^(es)
• Francès: hachis ^(fr)

• Italià: intingolo ^(it)
• Llatí: condimentum ^(la)

Verb

pi·ca·da

1. participi femení singular del verb picar

   Picada [ella/aquella]...; [l'he...] picada.

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \piˈka.ða\

Americà: alt /p(i)ˈka.da/, baix \piˈka.ða\

• Etimologia: Del verb picar.

Adjectiu

pi·ca·da f. ‎(plural picadas)

1. forma femenina de picado

Nom

pi·ca·da f. ‎(plural picadas)

1. picada (ferida)