amanir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ə.məˈni/
Occidental: nord-occidental /a.maˈni/, valencià /a.maˈniɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: amaní
  • Etimologia: Del llatí *admanuire, segle XVII, del gòtic manwjan ‎(«preparar»).

Verb[modifica]

amanir trans., pron. ‎(pronominal amanir-se)

  1. Aparellar alguna cosa, tenir a mà el que caldrà per fer una feina.
  2. Posar els amaniments a alguna vianda.
  3. (pronominal) Disposar-se, preparar-se.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: amaneixo, amaneix, amanim

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]