amanires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈni.ɾəs/, occidental /a.maˈni.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

amanires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amanir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amanir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ni·res (4)
• Anagrames: amaneris, amanir-se, amansiré, amarines, amarinés, animar-se, animares, anisarem, anisàrem, ansaríem, manaries, samarien, sanaríem