amarines

Potser volíeu: amarinés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈɾi.nəs/, occidental /a.maˈɾi.nes/
• Rimes: -ines

Verb

amarines

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de amarinar.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb amarinar.

   [Que tu] amarinis o amarines; [tu] no amarinis o amarines.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ri·nes (4)
• Anagrames: amaneris, amanir-se, amanires, amansiré, animar-se, animares, anisarem, anisàrem, ansaríem, manaries, samarien, sanaríem