amarines
De Viccionari
Salta a la navegació
Salta a la cerca
- Pronúncia: oriental /ə.məˈɾi.nəs/, occidental /a.maˈɾi.nes/
- Rimes: -ines
- Anagrames: amaneris, amanires, amanir-se, amansiré, animares, animar-se, anisarem, anisàrem, ansaríem, manaries, sanaríem
a·ma·ri·nes
- segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de amarinar
- segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb amarinar
- [Que tu] amarinis o amarines; [tu] no amarinis o amarines.