animares
De Viccionari
Salta a la navegació
Salta a la cerca
- Pronúncia(i): oriental /ə.niˈma.ɾəs/, occidental /a.niˈma.ɾes/
- Rimes: -aɾes
animares
- (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de animar
- (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb animar
- Síl·labes: a·ni·ma·res (4)
- Anagrames: amaneris, amanires, amanir-se, amansiré, amarines, amarinés, animar-se, anisarem, anisàrem, ansaríem, manaries, sanaríem
