amaneris

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈne.ɾis/, occidental /a.maˈne.ɾis/
• Rimes: -eɾis

Verb

amaneris

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb amanerar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ne·ris (4)
• Anagrames: amanir-se, amanires, amansiré, amarines, amarinés, animar-se, animares, anisarem, anisàrem, ansaríem, manaries, samarien, sanaríem