Vés al contingut

Marina

De Viccionari
Potser volíeu: marina, marinà, Mariña

Català[modifica]

Nom propi[modifica]

Marina f.

  1. Prenom femení

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 133. ISBN 978-84-96863-94-1.

Castellà[modifica]

  • Pronúncia(i): /maˈɾi.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: Del llatí Marina.

Nom propi[modifica]

Marina f.

  1. Prenom femení, equivalent al català Marina.

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Ma·ri·na (3)

Vegeu també[modifica]

Italià[modifica]

  • Pronúncia: /maˈriː.na/
  • Etimologia: Del llatí Marina.

Nom propi[modifica]

Marina f.

  1. Prenom femení, equivalent al català Marina..

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Ma·rì·na (3)

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /maˈriː.na/
  • Etimologia: De Marius.

Nom propi[modifica]

Marīna f. ‎(genitiu Marīnae)

  1. Prenom femení, equivalent al català Marina.

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu Marīna -
Vocatiu Marīna -
Acusatiu Marīnam -
Genitiu Marīnae -
Datiu Marīnae -
Ablatiu Marīnā -


Relacionats[modifica]