beina

Català

• Pronúncia: oriental /bɛj.nə/, occidental /bej.na/
• Etimologia: Del català antic baina, pronunciat *baïna, segle XIV, del llatí vagīna, doblet de vagina.

Nom

bei·na f. ‎(plural beines)

1. Funda on es guarda la fulla d'una arma blanca o, fins i tot, la de diversos instruments de tall.
2. Caixa cilíndrica metàl·lica que en un cartutx guarda l'explosiu.
3. (anatomia) Estructura que cobreix un òrgan.

Traduccions

Funda d'una arma blanca

• Anglès: sheath ^(en)
• Castellà: vaina ^(es)

• Francès: fourreau ^(fr)
• Italià: guaina ^(it)

Estructura que cobreix un òrgan

• Alemany: Hülle ^(de)
• Anglès: sheath ^(en)
• Castellà: vaina ^(es)

• Francès: gaine ^(fr)
• Italià: guaina ^(it)
• Llatí: vagina ^(la)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC