marrà

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: marra


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /məˈra/, occidental /maˈra/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: D’un preromà incert, segle XI.

Nom[modifica]

marrà m. ‎(plural marrans)

  1. Mascle de l'ovella.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

marrà m. ‎(femení marrana, plural masculí marrans, plural femení marranes)

  1. Persona bruta.
  2. Fals convers d'origen jueu.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

marrà

  1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de marrar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]