marrà
Aparença
Potser volíeu: marra
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /məˈra/, occidental /maˈra/
- Rimes: -a
- Homòfon: marrar
- Etimologia: [1] D'un substrat preindoeuropeu marr-, segle XI. Doblet de la variant mardà i cognat de l’occità marran, marro, aragonès mardano, basc marro, castellà marueco, asturià marón, portuguès marouco.
- Etimologia: [2] Del castellà marrano, de l'àrab مُحَرَّم (muḥarram, ‘prohibit’), referit a la prohibició de menjar porc.
Nom
[modifica]- Mascle de l'ovella.
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Falsos amics
[modifica]- Castellà: marrano (‘verro’)
Adjectiu
[modifica]marrà 1 m. (femení marrana, plural masculí marrans, plural femení marranes)
- (figuradament) Que fa marraneries.
Traduccions
[modifica]Nom
[modifica]marrà 1 m. (plural marrans, femení marrana)
- (figuradament) Infant tossut, ploraner amb marraneries.
Traduccions
[modifica]Adjectiu
[modifica]marrà 2 m. (femení marrana, plural masculí marrans, plural femení marranes)
- Sinònim de porc (‘brut’).
Nom
[modifica]marrà 2 m. (plural marrans, femení marrana)
Traduccions
[modifica]Verb
[modifica]marrà 3
Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
Categories:
- Derivats d'un substrat hispànic preindoeuropeu al català
- Mots en català documentats des del segle XI
- Derivats del castellà al català
- Derivats de l'àrab al català
- Substantius masculins en català
- Falsos amics en català del castellà
- Adjectius en català
- Verbs en tercera persona del singular del passat simple en català
- Mots en català de 2 síl·labes