moltó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /muɫˈto/, balear /moɫˈto/, /muɫˈto/

Occidental: /moɫˈto/

• Rimes: -o
• Etimologia: De l'occità antic molton, del gàl·lic *multon-, del protocèltic *moltos, segle XI.

Nom

moltó m. ‎(plural moltons)

1. Mascle de l'ovella castrat.
2. ariet

Derivats

• amoltonar
• moltonejar

Compostos i expressions

• Moltó blanquí: El que té la pell blanca.
• Moltó esqueller: El que serveix de guia als altres.
• Qui se'n ix del moltó se'n ix de la raó: Denota com és de bo el moltó.

Traduccions

Mascle de l’ovella castrat

• Alemany: Widder ^(de) m.
• Castellà: carnero ^(es) m.
• Francès: mouton ^(fr) m.

• Llatí: aries ^(la)
• Occità: moton ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: mol·tó (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.