moltó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /muɫˈto/
	balear /moɫˈto/, /muɫˈto/
Occidental:	/moɫˈto/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del gàl·lic *multon-, del protocèltic *moltos, segle XI. Compareu amb l’irlandès molt, gal·lès mollt. Cognat de l’occità moton, francès mouton, italià montone.

Nom

moltó m. ‎(plural moltons)

1. Mascle de l'ovella castrat.
2. Sinònim de marrà ‎(‘no castrat’).
3. Sinònim de ariet.

Sinònims

• marranís

Derivats

• amoltonar
• moltonejar

Traduccions

Mascle de l’ovella castrat

• Alemany: Hammel ^(de) m.
• Anglès: wether ^(en)
• Castellà: carnero ^(es) m.
• Francès: mouton ^(fr) m.
• Italià: montone ^(it) m.
• Llatí: aries ^(la)
• Occità: moton ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: mol·tó (2)
• Anagrama: motlo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot