mascle

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmas.kɫə/, occidental /ˈmas.kɫe/
• Homòfon: mascla
• Etimologia: Del llatí vulgar *masclu(m) amb vocal de reforç no etimològica, de masculum, acusatiu de masculus, diminutiu de mas, segle XIV.

Nom

mascle m. ‎(plural mascles)

1. Individu animal o vegetal de sexe masculí, o amb aparell reproductor masculí, o que pertany al gènere sexual masculí; és el gènere o sexe contraposat amb el de la femella.
2. En l'ésser humà, l'home.
3. Peça que encaixa dins d'una altra com una clau en la seva femella.
4. Petita peça de ferro amb el seu polvorí per a fer salva en les festivitats.

Derivats

masculí, masculinitat, masclisme, masclista, masclejar

Traduccions

Animal o planta

• Albanès: mashkull ^(sq) m.
• Alemany: Männchen ^(de) n.
• Anglès: male ^(en)
• Àrab: ذَكَر‎ ^(ar) m.
• Basc: ar ^(eu)
• Belarús: саме́ц ^(be) m. ‎(samets)
• Búlgar: саме́ц ^(bg) m. ‎(samets)
• Castellà: macho ^(es)
• Coreà: 수컷 ^(ko) ‎(sukeot)
• Danès: han ^(da) c.
• Eslovac: samec ^(sk) m.
• Eslovè: samec ^(sl) m.
• Estonià: meessoost ^(et)
• Finès: koiras ^(fi)
• Francès: mâle ^(fr)
• Gallec: macho ^(gl) m.
• Georgià: მამრი ^(ka) ‎(mamri)
• Grec antic: ἄρσην ^(grc) m. ‎(ársēn)
• Hebreu: זָכָר‎ ^(he) m.
• Hindi: नर ^(hi) m.
• Hongarès: hím ^(hu)
• Indonesi: jantan ^(id)
• Italià: maschio ^(it) m.
• Japonès: 雄 ^(ja)
• Kazakh: еркек ^(kk) ‎(erkek/ierkek)

• Kirguís: эркек ^(ky) ‎(erkek)
• Kurd: nêr ^(ku)
• Letó: tēviņš ^(lv) m.
• Lituà: patinas ^(lt) m.
• Llatí: mas ^(la), masculus ^(la)
• Llengua de signes catalana: HOME ^(csc)
• Macedoni: мажјак ^(mk) m.
• Neerlandès: mannetje ^(nl) n.
• Noruec: hann ^(no) m.
• Occità: mascle ^(oc) m.
• Persa: نر‎ ^(fa)
• Polonès: samiec ^(pl) m.
• Romanès: bărbătuș ^(ro) m.
• Rus: саме́ц ^(ru) m. ‎(samets)
• Serbocroat: мужјак ^(sh), mužjak ^(sh) m.
• Suec: hane ^(sv)
• Tadjik: нар ^(tg)
• Tai: ตัวผู้ ^(th)
• Turc: erkek ^(tr)
• Txec: samec ^(cs) m.
• Urdú: نر‎ ^(ur) m.
• Uzbek: erkak ^(uz)
• Vietnamita: đực ^(vi)
• Volapük: hinim ^(vo)
• Xinès: 雄 ^(zh) ‎(xióng)

Home

• Castellà: varón ^(es)
• Francès: mâle ^(fr)

• Llengua de signes catalana: HOME ^(csc)

Peça que encaixa en la femella

• Basc: ar ^(eu)
• Castellà: macho ^(es)

• Francès: mâle ^(fr)
• Llatí: mascula ^(la) pars

Peça de pirotècnia

• Castellà: morterete ^(es)

• Llatí: sulphureum mortariolum ^(la)

Adjectiu

mascle m. ‎(femení mascla, plural invariable mascles)

1. vigorós, amb qualitats virils

Traduccions

mascle [1] (valent)

• Castellà: macho ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: mas·cle (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelms)
• Anagrames: almesc, asclem, calmes, calmés, mescla, mesclà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.