ariet

Català

Un ariet

• Pronúncia:

Oriental: central /ə.ɾiˈɛt/, balear /ə.ɾiˈət/, /ə.ɾiˈɛt/

Occidental: /a.ɾiˈet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: Del llatí vulgar *ariete, ablatiu de ariēs ‎(«marrà»), per ser un animal que tossa, segle XIX.
• Anagrames: airet, aretí, itera, iterà, retia, retià, treia

Nom

a·ri·et m. ‎(plural ariets)

1. Arma dissenyada per obrir forats en les muralles o rebentar la porta de la fortalesa de l'enemic, composta principalment per un pal gruixut i fort, la punta d'atac del qual està reforçada en metall.

Traduccions

Traduccions: ariet

• Alemany: Rammbock ^(de) m.
• Anglès: battering ram ^(en)
• Àrab: مدق‎ ^(ar) m.
• Basc: ahari-buru ^(eu)
• Castellà: ariete ^(es)
• Danès: rambuk ^(da) c.
• Eslovac: baranidlo ^(sk) n.
• Esperanto: ramo ^(eo)
• Francès: bélier ^(fr)
• Gallec: ariete ^(gl) m.
• Gal·lès: dyrnhwrdd ^(cy)
• Grec: πολιορκητικός κριός  ^(el) m.
• Grec antic: κριός  ^(grc) m.

• Hebreu: איל ניגוח ^(he)
• Ido: arieto ^(io)
• Islandès: múrbrjótur ^(is) m.
• Italià: ariete ^(it)
• Japonès: 破城槌  ^(ja)
• Llatí: aries ^(la) m.
• Occità: aret ^(oc) m.
• Polonès: taran ^(pl) m.
• Portuguès: aríete ^(pt) m.
• Romanès: berbec ^(ro) m.
• Rus: тара́н ^(ru) m. ‎(taran)
• Turc: şahmerdan ^(tr)
• Xinès: 破城槌 ^(zh)

Nom

a·ri·et m. f. ‎(plural ariets)

1. (futbol) davanter centre

Vegeu també

• Ariet a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot