marrar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /məˈra/
Occidental: nord-occidental /maˈra/, valencià /maˈraɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: marrà
  • Etimologia: De l’antic marrir, segle XX, amb canvi de conjugació per analogia amb errar.

Verb[modifica]

mar·rar intr., trans.

  1. (intransitiu) Fer marrada, deixar el camí dret.
  2. (transitiu) Errar el camí.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: marro, marra, marrem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]