sou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈsɔw/
• Rimes: -ɔw
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈsow/
• Rimes: -ow
• Etimologia: Del llatí solidus ‎(‘moneda d'or’), segle XIII, de l’adjectiu solidus, doblet de sòlid. L’evolució fonètica és soldo > sol·lo > soul > sou. Als primers segles s’usava sols, però pronunciat souls o sous, com a abreviatura del primitiu solidos.

Nom

sou m. ‎(plural sous)

1. (històric) Unitat monetària del sistema carolingi equivalent de dotze diners, després amb valors variables.
2. Remuneració que es percep regularment per un treball o servei.
3. (en plural, eivissenc, septentrional) diners

   Tenir molts sous.

Sinònims

• (remuneració regular) guany, jornal, mensualitat, nòmina, paga, remuneració, retribució, salari, setmanada, soldada

Derivats

• a sou
• capsou
• cinc sous
• set sous
• sobresou
• souet

Traduccions

Moneda

• Anglès: salary ^(en), wage ^(en)
• Castellà: sueldo ^(es) m.
• Francès: sou ^(fr) m.
• Italià: soldo ^(it) m.

Remuneració regular

• Alemany: Lohn ^(de) m.
• Anglès: salary ^(en), wage ^(en)
• Castellà: sueldo ^(es) m., salario ^(es) m.
• Francès: appointements ^(fr) m., salaire ^(fr) m.
• Italià: stipendio ^(it) m., paga ^(it) f.
• Marathi: वेतन ^(mr)
• Sànscrit: वेतन ^(sa)

Verb

sou

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de ésser/ser.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: ous, suo, uso

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

sou

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de esser

Portuguès

• Etimologia: Del llatí sum.

Verb

sou

1. primera persona singular (eu) del present d'indicatiu de ser

Miscel·lània

• Síl·labes: 1