sòlid

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

El gel és aigua en estat sòlid
cara i creu d'un sòlid del segle IV

Nom[modifica]

sò·lid m. ‎(plural sòlids)

  1. Estat de la matèria que es caracteritza per resistir-se a la deformació.
    El marbre és un sòlid.

Compostos i expressions[modifica]

  • Sòlid platònic: Un poliedre, les cares del qual són polígons regulars iguals i que formen entre elles angles diedres iguals.
    El cub és un sòlid platònic.
  • Sòlid bizantí: Moneda d'or creada per l'emperador Constantí I el Gran
  • Sòlid de revolució: En enginyeria, és una figura sòlida obtinguda per rotació d'una corba plana al voltant d'un eix que pertany al mateix pla.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

sò·lid m. ‎(femení sòlida, plural masculí sòlids, plural femení sòlides)

  1. Qualitat de fermesa o resistència a les forces que tendeixen a deformar-lo.
    Aquesta casa té uns fonaments sòlids.
  2. Que no té punts dèbils.
    Va rebre una sòlida educació.
  3. Moviment d'escacs que comporta el mínim de riscs.
    Va iniciar la partida amb moviments sòlids.

Derivats[modifica]

solidificar

Sinònims[modifica]

ferm, dur, dens, resistent, coherent

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]