ferm

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈfɛrm/, balear /ˈfəɾm/, /ˈfɛrm/

Occidental: /ˈfeɾm/

• Etimologia: Del llatí firmus, segle XIII.

Adjectiu

ferm m. ‎(femení ferma, plural masculí ferms, plural femení fermes)

1. Que està ben subjectat i és difícil de fer trontollar.
2. Sense vacil·lacions, de creences consolidades.
3. Amb seguretat.

   Parlava amb veu ferma

Compostos i expressions

• "terra ferma" = continent
• "de ferm" = intensament

Sinònims

• estable, durable, immutable, incommovible, robust
• segur, decidit

Antònims

• vacil·lant, insegur, incert, feble

Traduccions

Que és difícil de fer trontollar

• Anglès: steady ^(en), firm ^(en)
• Castellà: firme ^(es)

• Francès: ferme ^(fr)
• Llengua de signes catalana: FERRO ^(csc)

Adverbi

ferm

1. Amb intensitat, sense vacil·lació.

   Es manté ferm davant l’adversitat.

2. (septentrional, mallorquí) molt

Compostos i expressions

• en ferm
• de ferm

Traduccions

Sense vacil·lació

• Castellà: firme ^(es)

• Francès: ferme ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Maltès

• Pronúncia: /fɛrm/
• Etimologia: Del català septentrional o mallorquí ferm

Adverbi

ferm

1. molt