estable

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈtab.bɫə/, occidental /esˈta.bɫe/
  • Rimes: -able
  • Homòfons: astable, establa
  • Etimologia: Del llatí stabŭlum, segle XIII [1].
  • Etimologia: Del llatí stabĭlis, segle XIII [2].

Nom[modifica]

estable m. ‎(plural estables)

  1. Habitacle on es guarda el bestiar.
  2. (per extensió) Lloc brut.

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

estable inv. ‎(plural estables)

  1. Establert o fixat amb fermesa.
  2. Compost químic que no es descompon fàcilment.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

estable

  1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb establar
  2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb establar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb establar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ta·ble (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \esˈta.βle\, meridional \ehˈta.βle\
Americà: alt /esˈta.ble/, baix \ehˈta.βle\

Adjectiu[modifica]

estable inv. ‎(plural estables)

  1. estable

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre estable