incert

Català

• Pronúncia: /inˈsɛrt/
• Rimes: -ɛɾt
• Homòfon: insert
• Etimologia: Del llatí vulgar *incertu, cas oblic de incertus, segle XIV.
• Anagrama: tercin

Adjectiu

in·cert m. ‎(femení incerta, plural masculí incerts, plural femení incertes)

1. Sense certesa, amb dubte sobre la decisió a prendre.
2. No conegut amb certesa.

Traduccions

1. Sense certesa, amb dubte sobre la decisió a prendre.

• Alemany: unsicher ^(de), unentschieden ^(de)
• Anglès: uncertain ^(en)
• Castellà: incierto ^(es)

• Francès: incertain ^(fr)
• Llengua de signes catalana: FLAM ^(csc)

2. No conegut amb certesa.

• Alemany: unsicher ^(de)
• Anglès: uncertain ^(en)
• Castellà: incierto ^(es)

• Francès: incertain ^(fr)
• Llengua de signes catalana: FLAM ^(csc)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC