dens

Català

• Pronúncia: oriental /ˈdɛns/, occidental /ˈdens/
• Rimes: -ɛns
• Homòfon: dents ‎(occidental)
• Etimologia: Del llatí densus.

Adjectiu

dens m. ‎(femení densa, plural masculí densos, plural femení denses)

1. Que la matèria es troba concentrada.

Antònims

• fi, prim, líquid

Sinònims

• espès, concentrat

Traduccions

Traduccions: dens

• Anglès: densed ^(en)
• Castellà: denso ^(es)

• Francès: dense ^(fr)
• Italià: denso ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /dɛnz/

Nom

dens pl.

1. forma plural de den

Verb

dens

1. tercera persona del singular (he, she, it) del present de den

Llatí

• Pronúncia: /dɛns/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₃dénts o h₃dónts, amb cognats en el grec antic ὀδών ‎(odṓn) i en sànscrit दत् ‎(dót).

Nom

dēns m. ‎(genitiu dentis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	dēns	dentēs
Vocatiu	dēns	dentēs
Acusatiu	dentem	dentēs
Genitiu	dentis	dentium
Datiu	dentī	dentibus
Ablatiu	dente	dentibus

1. dent