dens

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈdɛns/, occidental /ˈdens/
  • Rimes: -ɛns
  • Homòfon: dents ‎(occidental)
  • Etimologia: Del llatí densus.

Adjectiu[modifica]

dens m. ‎(femení densa, plural masculí densos, plural femení denses)

  1. Que la matèria es troba concentrada.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /dɛnz/

Nom[modifica]

dens

  1. forma plural de den

Verb[modifica]

dens

  1. tercera persona del singular (he, she, it) del present de den


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /dɛns/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₃dénts o h₃dónts, amb cognats en el grec antic ὀδών ‎(odṓn) i en sànscrit दत् ‎(dót).

Nom[modifica]

dēns m. ‎(genitiu dentis)

  1. dent

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu dēns dentēs
Vocatiu dēns dentēs
Acusatiu dentem dentēs
Genitiu dentis dentium
Datiu dentī dentibus
Ablatiu dente dentibus