dent

De Viccionari
Potser volíeu: DENT


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈden/
balear /ˈdent/, /ˈden/
Occidental:  nord-occidental /ˈden/
valencià /ˈdent/, /ˈden/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí dens ‎(«dent»), segle XIII.

Nom[modifica]

dent f. ‎(plural dents)

  1. (anatomia) Peça d'os de la boca que serveix per mastegar els aliments.
  2. Part sortint i esmolada d'un objecte.
  3. En mecànica, en els engranatges, cadascun dels elements sortints que encaixa entre dues dents d'una altra peça o bé en el forat de l'anella d'una cadena.

Merònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /dɛnt/

Nom[modifica]

dent ‎(plural dents)

  1. bony

Verb[modifica]

dent ‎(3a persona singular present dents, gerundi denting, passat i participi dented)

  1. abonyegar


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

dent f. ‎(plural dents)

  1. (anatomia) dent

Merònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Quevauvilliers, Jacques. Dictionnaire médical, 2008 (en francès). Issy-les-Moulineaux: Elsevier Masson, 2007, p. 258. ISBN 978-2-294-01941-8.
  • Entrada «dent» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).