dent

Potser volíeu: DENT

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈden/, balear /ˈdent/, /ˈden/

Occidental: nord-occidental /ˈden/, valencià /ˈdent/, /ˈden/

• Rimes: -ent

Àudio: català central

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí dens ‎(«dent»), segle XIII.

Nom

dent f. ‎(plural dents)

1. (anatomia) Peça d'os de la boca que serveix per mastegar els aliments.
2. Part sortint i esmolada d'un objecte.
3. En mecànica, en els engranatges, cadascun dels elements sortints que encaixa entre dues dents d'una altra peça o bé en el forat de l'anella d'una cadena.

Merònims

• arrel
• cement
• dentina
• polpa

Relacionats

• dental
• dentista
• dentífric
• esdentegar

Compostos i expressions

• amb dents i ungles
• armat fins a les dents
• dent accessòria
• dent caduca
• dent de llet
• dent decídua
• dent de lleó
• dent de llop
• dent incisiva
• dent inclosa
• dent invaginada
• dent labial
• dent malacòtica
• dent mercurial
• dent postissa
• dent temporal
• ensenyar les dents = amenaçar
• parlar entre dents

Traduccions

dent [1] (peça que serveix per mastegar)

• Albanès: dhëmb ^(sq)
• Alemany: Zahn ^(de) m.
• Anglès: tooth ^(en)
• Àrab: سِنّ‎ ^(ar) f.
• Arameu: שִׁנָּא‎ ^(arc) f.
• Armeni: ատամ ^(hy) ‎(atam)
• Basc: hortz ^(eu)
• Belarús: зуб ^(be) m. ‎(zub)
• Castellà: diente ^(es) m.
• Danès: tand ^(da) c.
• Eslovac: zub ^(sk) m.
• Eslovè: zob ^(sl) m.
• Esperanto: dento ^(eo)
• Feroès: tonn ^(fo) f.
• Finès: hammas ^(fi)
• Francès: dent ^(fr) f.
• Friülà: dint ^(fur) m.
• Gallec: dente ^(gl) m.
• Georgià: კბილი ^(ka) ‎(kbili)
• Grec: δόντι ^(el) n. ‎(dondi)
• Grec antic: ὀδούς ^(grc) m. ‎(odoús)
• Guaraní: ãi ^(gn)
• Hebreu: שֵׁן‎ ^(he) f.
• Hindi: दाँत ^(hi) m.
• Hongarès: fog ^(hu)
• Ido: dento ^(io)
• Indonesi: gigi ^(id)
• Irlandès: fiacail ^(ga) f.

• Islandès: tönn ^(is) f.
• Italià: dente ^(it)
• Japonès: 歯 ^(ja)
• Llatí: dens ^(la)
• Llengua de signes catalana: DENT ^(csc)
• Maori: niho ^(mi)
• Mongol: шүд ^(mn)
• Neerlandès: tand ^(nl)
• Noruec: tann ^(no)
• Occità: dent ^(oc) f.
• Polonès: ząb ^(pl) m.
• Portuguès: dente ^(pt) m.
• Quítxua: kiru ^(qu)
• Romanès: dinte ^(ro) m.
• Rus: зуб ^(ru) m. ‎(zub)
• Sànscrit: दन्त ^(sa) m.
• Sard: dènte ^(sc) f.
• Serbocroat: зуб ^(sh), zub ^(sh) m.
• Sicilià: denti ^(scn) m.
• Suahili: jino ^(sw)
• Suec: tand ^(sv) c.
• Tadjik: дандон ^(tg)
• Tagal: ngipin ^(tl)
• Tai: ฟัน ^(th)
• Tàtar: теш ^(tt)
• Turc: diş ^(tr)
• Txec: zub ^(cs) m.
• Xinès: 牙齒 ^(zh) ‎(牙齿, yáchǐ)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /dɛnt/

Nom

dent ‎(plural dents)

1. bony

Verb

dent ‎(3a persona singular present dents, gerundi denting, passat i participi dented)

1. abonyegar

Francès

• Etimologia: Del llatí dens ‎(«dent»)

Nom

dent f. ‎(plural dents)

1. (anatomia) dent

Merònims

• cément
• collet
• couronne
• émail
• dentine
• racine

Relacionats

• dentalgie
• dentaire
• dentale
• dentelé
• denté
• denticule
• dentier
• dentifrice
• dentigère
• dentimètre
• dentipare
• dentiste
• dentition
• denture
• édenter
• odontalgie
• odontoïde

Compostos i expressions

• dent artificielle
• dent déciduale
• dent de lait
• dent incluse
• dent labiale
• dent permanente
• dent temporaire

Vegeu també

• Quevauvilliers, Jacques. Dictionnaire médical, 2008 (en francès). Issy-les-Moulineaux: Elsevier Masson, 2007, p. 258. ISBN 978-2-294-01941-8.
• Per a més informació vegeu l'entrada dent al Trésor de la langue française informatisé