arrel
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]

- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /aˈrɛɫ/
- Rimes: -ɛl
- Etimologia: Fals tall sil·làbic de la rel > l’arrel (segle XIX), de la contracció de l’antic rael (segle XV), de raïl, ultracorrecció de raïu (segle XIII) per creença que la semivocal u era una vocalització d'una l (compareu delme de deume, galta de gauta, malalt de malaut, colze de coude, folre de foure...), del llatí rādīce(m), acusatiu de rādīx.
Nom[modifica]
arrel f. (plural arrels)
- Part baixa dels vegetals mitjançant la qual estan subjectes a terra i obtenen nutrients.
- Començament, base, origen de qualsevol cosa.
- (matemàtiques) Operació matemàtica inversa a la potenciació.
- (gramàtica) Part que queda d'una paraula després d'haver exclòs tots els afixos. Sovint és també una paraula.
- "Gos" és l'arrel de "gosset" i "trob" de "trobar".
Variants[modifica]
- rel
- raïl, arraïl (valencià)
- rael, arrael, raiel, arraiel, real, arreal (dialectals)
- riel, arriel (septentrional)
Sinònims[modifica]
- causa, font, germen, llavor, naixement, origen, procedència
- causa, mare, origen, principi
- grapa, radicel·la
- radical, tema
Derivats[modifica]
Compostos i expressions[modifica]
- Tenir arrels = Estar molt lligat als propis orígens, especialment nacionals i familiars
- De soca-rel, de soca a rel, de sòl a rel = Completament; d'origen (parlant de la pertinença a un poble o nació)
- arrel quadrada
Traduccions[modifica]
Part del vegetals
|
|
Verb[modifica]
arrel
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ar·rel (2)