arrel

Català

• Pronúncia: oriental /əˈrɛɫ/, occidental /aˈrɛɫ/
• Rimes: -ɛl

Àudio: català oriental

(fitxer)

• Etimologia: De rel per aglutinació amb l’article (la rel > l’arrel, segle XIX), de la contracció de rael (segle XV), de raïl, ultracorrecció de l’antic raïu (segle XIII), del llatí radīce.

Nom

ar·rel f. ‎(plural arrels)

1. Part baixa dels vegetals mitjançant la qual estan subjectes a terra i obtenen nutrients.
2. Començament, base, origen de qualsevol cosa.
3. Operació matemàtica inversa a la potenciació.
4. (gramàtica) Part que queda d'una paraula després d'haver exclòs tots els afixos. Sovint és també una paraula.

   "Gos" és l'arrel de "gosset" i "trob" de "trobar".

Compostos i expressions

• Tenir arrels = Estar molt lligat als propis orígens, especialment nacionals i familiars
• De soca-rel, de soca a rel, de sòl a rel = Completament; d'origen (parlant de la pertinença a un poble o nació)
• arrel quadrada

Variants

• rel
• raïl, arraïl (valencià)
• rael, arrael, raiel, arraiel, real, arreal (dialectals)
• riel, arriel (septentrional)

Derivats

• arrelar

Sinònims

• causa, font, germen, llavor, naixement, origen, procedència
• causa, mare, origen, principi
• grapa, radicel·la
• radical, tema

Traduccions

Part del vegetals

• Alemany: Wurzel ^(de) f.
• Anglès; root ^(en)
• Basc: sustrai ^(eu), zain ^(eu)
• Belarús: ко́рань ^(be) m. ‎(kóran)
• Castellà: raíz ^(es) f.
• Danès: rod ^(da) c.
• Eslovac: koreň ^(sk) m.
• Eslovè: korenina ^(sl) f.
• Esperanto: radiko ^(eo)
• Francès: racine ^(fr) f.
• Friülà: lidrîs ^(fur)
• Gallec: raíz ^(gl) f.
• Grec: ρίζα ^(el) f. ‎(riza)
• Grec antic: ῥίζα ^(grc) f. ‎(rhíza)
• Hebreu: שורש‎ ^(he) m.
• Hongarès: gyökér ^(hu)
• Indonesi: akar ^(id)
• Irlandès: fréamh ^(ga) f.
• Italià: radice ^(it) f.
• Japonès: 根 ^(ja)
• Jiddisch: וואָרצל‎ ^(yi) m.
• Lituà: šaknis ^(lt)
• Llatí: radix ^(la) f.

• Malaiàlam: വേര് ^(ml)
• Maltès: għerq ^(mt) m.
• Neerlandès: wortel ^(nl) m.
• Noruec: rot ^(no) m. f.
• Occità: raiç ^(oc) f., rasic ^(oc) f.
• Polonès: korzeń ^(pl) f.
• Portuguès: raiz ^(pt) f.
• Quítxua: machu ^(qu)
• Retoromànic: ragisch ^(rm) f., risch ^(rm) f.
• Romanès: rădăcină ^(ro) f.
• Rus: ко́рень ^(ru) m. ‎(koren)
• Sard: radichina ^(sc) m.
• Suec: rot ^(sv) c.
• Tadjik: реша ^(tg)
• Tai: ราก ^(th)
• Tàmil: வேர் ^(ta)
• Tàtar: тамыр ^(tt)
• Telugu: వేరు ^(te)
• Urdú: جڑ‎ ^(ur)
• Uzbek: ildiz ^(uz)
• Vènet: raixa ^(vec)
• Xinès: 根 ^(zh) ‎(gēn)

Verb

ar·rel

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrelar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC