arrel

Català

• Pronúncia: oriental /əˈrɛɫ/, occidental /aˈrɛɫ/
• Rimes: -ɛl
• Etimologia: De rel per aglutinació amb l’article (la rel > l’arrel, segle XIX), de la contracció de rael (segle XV), de raïl, ultracorrecció de l’antic raïu (segle XIII), del llatí radīce.

Nom

ar·rel f. ‎(plural arrels)

1. Part baixa dels vegetals mitjançant la qual estan subjectes a terra i obtenen nutrients.
2. Començament, base, origen de qualsevol cosa.
3. Operació matemàtica inversa a la potenciació.
4. (gramàtica) Part que queda d'una paraula després d'haver exclòs tots els afixos. Sovint és també una paraula.

   "Gos" és l'arrel de "gosset" i "trob" de "trobar".

Compostos i expressions

• Tenir arrels = Estar molt lligat als propis orígens, especialment nacionals i familiars
• De soca-rel, de soca a rel, de sòl a rel = Completament; d'origen (parlant de la pertinença a un poble o nació)
• arrel quadrada

Variants

• rel
• raïl, arraïl (valencià)
• rael, arrael, raiel, arraiel, real, arreal (dialectals)
• riel, arriel (septentrional)

Derivats

• arrelar

Sinònims

• causa, font, germen, llavor, naixement, origen, procedència
• causa, mare, origen, principi
• grapa, radicel·la
• radical, tema

Traduccions

Part del vegetals

• Alemany: Wurzel ^(de) f.
• Anglès; root ^(en)
• Basc: sustrai ^(eu), zain ^(eu)
• Castellà: raíz ^(es) f.
• Francès: racine ^(fr) f.

• Eslovac: koreň ^(sk) m.
• Eslovè: korenina ^(sl) f.
• Italià: radice ^(it) f.
• Polonès: korzeń ^(pl) f.
• Portuguès: raiz ^(pt) f.
• Rus: ко́рень ^(ru) m. ‎(koren)

Verb

ar·rel

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrelar