llavor

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental:  central /ʎəˈβo/, balear /ʎəˈvo/
Occidental:  nord-occidental /ʎaˈβo/
valencià /ʎaˈvoɾ/, /ʎaˈβo/
  • Pronúncia(i): (verb) balear /ʎəˈvoɾ/
  • Etimologia: Del llatí labōre(m), acusatiu de labor ‎(«treball agrícola, fatiga»), segle XIII. Doblet de labor.

Nom[modifica]

llavor f. ‎(plural llavors)

  1. Embrió vegetal, futura planta i fruit d'aquesta.
  2. Per extensió i metafòricament, origen d'algun fet, projecte, problema, sentiment ...
    La llavor del seu odi estava en el repartiment de l'herència.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

llavor

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llavorar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lla·vor (2)

Vegeu també[modifica]