llavor

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ʎəˈβo/, balear /ʎəˈvo/
Occidental: nord-occidental /ʎaˈβo/, valencià /ʎaˈvoɾ/, /ʎaˈβoɾ/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí labōre(m), acusatiu de labor ‎(«treball agrícola, fatiga»), segle XIII. Doblet de labor.

Nom[modifica]

llavor f. ‎(plural llavors)

  1. Embrió vegetal, futura planta i fruit d'aquesta.
  2. Per extensió i metafòricament, origen d'algun fet, projecte, problema, sentiment ...
    La llavor del seu odi estava en el repartiment de l'herència.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

llavor

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llavorar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lla·vor (2)

Vegeu també[modifica]