Vés al contingut

semen

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈsɛ.mən/, occidental /ˈse.men/
  • Rimes: -ɛmen
  • Etimologia: Del llatí sēmen ‎(«llavor»), segle XVII.

semen m. ‎(plural sèmens o sémens)

  1. Líquid blanquinós emès pels animals mascles durant l'ejaculació, el qual conté els espermatozous necessaris per fecundar una femella.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈse.men/, meridional \ˈse.meŋ\
Americà: alt /ˈse.men/, baix \ˈse.meŋ\, austral /ˈse.men/

semen m. ‎(normalment en singular, plural sémenes)

  1. semen

Sinònims

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre semen

Indonesi

[modifica]
  • Etimologia: Del neerlandès cement.

semen

  1. ciment

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈseː.mɛn/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea séh- («sembrar»).

sēmen n. ‎(genitiu sēminis)

  1. llavor
  2. principi, origen
  3. sang, llinatge
  4. causa

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu sēmen sēmina
Vocatiu sēmen sēmina
Acusatiu sēmen sēmina
Genitiu sēminis sēminum
Datiu sēminī sēminibus
Ablatiu sēmine sēminibus


Derivats

[modifica]