semen

Català

• Pronúncia: oriental /ˈsɛ.mən/, occidental /ˈse.men/
• Etimologia: Del llatí sēmen ‎(«llavor»).
• Anagrames: menes, menés, mesen

Nom

se·men m. ‎(plural sèmens o sémens)

1. Líquid blanquinós emès pels animals mascles durant l'ejaculació, el qual conté els espermatozous necessaris per fecundar una femella.

Sinònims

esperma

Derivats

• seminal
• seminari

Traduccions

Traduccions: semen

• Anglès: semen ^(en)
• Castellà: semen ^(es)

• Francès: sperme ^(fr)
• Italià: seme ^(it)

Vegeu també

• Semen a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Indonesi

• Etimologia: Del neerlandès cement.

Nom

semen

1. ciment

Llatí

• Pronúncia: /ˈseː.mɛn/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea séh- («sembrar»).

Nom

sēmen n. ‎(genitiu sēminis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sēmen	sēmina
Vocatiu	sēmen	sēmina
Acusatiu	sēmen	sēmina
Genitiu	sēminis	sēminum
Datiu	sēminī	sēminibus
Ablatiu	sēmine	sēminibus

1. llavor
2. principi, origen
3. sang, llinatge
4. causa

Derivats

    Termes derivats

sēmentifer sēmentis sēminālia sēminālis sēminārium sēminō

sēminārius sēminātiō sēminātor sēminium sēminiverbius sēminōsus