semen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsɛ.mən/, occidental /ˈse.men/
• Etimologia: Del llatí sēmen ‎(«llavor»).

Nom

semen m. ‎(plural sèmens o sémens)

1. Líquid blanquinós emès pels animals mascles durant l'ejaculació, el qual conté els espermatozous necessaris per fecundar una femella.

Sinònims

• esperma

Traduccions

Traduccions

• Albanès: spermë ^(sq) f.
• Anglès: semen ^(en)
• Àrab: نُطْفَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: սերմ ^(hy) ‎(serm)
• Belarús: спе́рма ^(be) f. ‎(sperma)
• Búlgar: спе́рма ^(bg) f.
• Castellà: semen ^(es)
• Danès: sperm ^(da)
• Francès: sperme ^(fr), semence ^(fr) f.
• Italià: seme ^(it)
• Letó: sekla ^(lv) f., sperma ^(lv) f.
• Lituà: sėkla ^(lt) f., sperma ^(lt) f.
• Llatí: sperma ^(la) n.

• Macedoni: сперма ^(mk) f.
• Malai: sperma ^(ms)
• Maltès: isperma ^(mt) f.
• Mongol: дусал ^(mn)
• Neerlandès: sperma ^(nl) n.
• Noruec: sperm ^(no) m.
• Polonès: sperma ^(pl) f.
• Portuguès: esperma ^(pt) m.
• Romanès: spermă ^(ro) f., smecleu ^(ro) n.
• Rus: спе́рма ^(ru) f. ‎(sperma)
• Txec: semeno ^(cs) n., sperma ^(cs) n.
• Xinès: 精液 ^(zh) ‎(jīngyè)

Miscel·lània

• Síl·labes: se·men (2)
• Anagrames: menes, menés, mesen

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Indonesi

• Etimologia: Del neerlandès cement.

Nom

semen

1. ciment

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈseː.mɛn/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea séh- («sembrar»).

Nom

sēmen n. ‎(genitiu sēminis)

1. llavor
2. principi, origen
3. sang, llinatge
4. causa

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sēmen	sēmina
Vocatiu	sēmen	sēmina
Acusatiu	sēmen	sēmina
Genitiu	sēminis	sēminum
Datiu	sēminī	sēminibus
Ablatiu	sēmine	sēminibus

Derivats

• sēmentifer
• sēmentis
• sēminālia
• sēminālis
• sēminārium
• sēminō
• sēminārius
• sēminātiō
• sēminātor
• sēminium
• sēminiverbius
• sēminōsus